Com ve sent habitual, en arribar l’estiu,  el CIM organitza la típica sortida d’uns dies a la muntanya. Aquest any ens hem dirigit a la comarca pirinenca de l‘Alt Gallego, a la Vall de Tena. Lloc amb cims impressionants i zona de concentració del major nombre de pics que superen els tres mils metres d’altitud, ibons, boscos d’alta muntanya, embassaments i acollidors pobles de muntanya, bé, tot plegat un present que la natura ens ofereix per el gaudir dels sentits.

El dimecres dia 17 iniciem la sortida una part del grup. Per no fer excessivament pesat el viatge, decidim fer una ruta de senderisme per la Foia d’Osca i recórrer les Gorges de Sant Julian. A pocs quilòmetres d’Osca, ja enfilant el port de Monrepós, ens aturem a Nueno, lloc on iniciem la ruta.

Les Gorges de Sant Julian és una gran esquerda a la roca que es va estrenyent a mesura que guanya alçada, amb prou feines il·luminada al migdia per l’estreta obertura superior, aquesta acaba en una estreta fissura on hi ha una surgència d’aigua . Després ens dirigim a una petita esplanada a peu de paret de roca on hi ha l’ermita rupestre de Sant Julian de Andriá, i tot seguit, ja sols ens queda baixar fins el punt on tenim els cotxes. Dinem a Senegüé i, al acabar, decidim visitar algunes de les  peculiars ermites del Serrablo, amb una barreja d’estils artístics entre el primer romànic i mossàrab. Per rematar el dia anem a la Cascada d’Orós Bajo, al barranc d’Os Lucars, un espectacular salt de 30 metros en un circ de interessants formacions geològiques, un flysch format per estrats de gresos, margues i argiles. Aprofitem per remullar-nos els peus a la preciosa tolla de la gorga, algun valent del grup es capbussa en les fresques i cristal·lines aigües.     

El dijous, a primera hora, s’afegeixen tres persones més al grup. Avui hem previs fer una ruta fins els Ibons d’Anayet i, si anem sobrats de forces, està previst fer el Pic Anayet. Sortim  del aparcament de Formigal i pugem seguint el barranc d’Espelunciecha fins l’ibon del mateix nom. En aquest llac tenim la oportunitat de veure un tritó del Pirineu, fet que evidència la qualitat de les aigües dels ibons. Continuem pujant cap al port de la Canal Roya, al límit de les comarques de la Jacetània i l’Alt Gallego, bordegem el Pic Espelunciecha pel coll i ens trobem amb la grata sorpresa d’un nombrós ramat d’isards pasturant per la vessant oposada, ens hi hem pogut recrear observant-los, al igual que ells a nosaltres, doncs, han mostrat absoluta indiferència davant la nostra presència.

En arribar al GR 11 davant nostre ja s’obre l’espectacular i majestuós paratge dels ibons  d’Anayet. Hi ha molta afluència de gent, per tant, decidim anar al ibon petit on estem nosaltres sols, aprofitem per remullar-nos i mengem quelcom. Després de gaudir intensament d’aquest paratge i descartar per majoria aclaparadora la pujada al Pic Anayet, iniciem el descens pel GR 11 fins als Sarrios on agafem el sender del Batallero fins arribar de nou a l’aparcament.

El divendres s’afegeix més gent al grup. Hem previst anar al Llac d’Er, paratge situat en territori francès, creuem pel Portalet i deixem els cotxes en un aparcament a peu de carretera després de Gabas. En aquest punt iniciem pel GR el fort ascens tot fent llaçades per la frondosa fageda fins arribar al la clariana d’Aygubere des d’on veiem el pic d’Aygubere i l’agulla de Houratate. Tornem a internar-nos al bosc i, entre clariana i clariana, albirem les impressionants vistes de la vall de Gabas. Finalment després d’un curt tram rocós arribem al llac d’Er, un fabulós racó envoltat de cims. Un cop hem gaudit de l’aigua i hem recuperat forces  ens dirigim per les vessants del Turón de Hissau cap a la vall d’Ossau. El camí de baixada es llarg i pesat amb molta pedra inestable que dificulta avançar amb comoditat, per lo que acabem la jornada esgotats.

El dissabte, amb el grup al complert, tenim previst fer una circular pels ibons de Bachimaña. Sortim dels banys de Panticosa agafant la GR 11, però aviat ens desviem a l’esquerra per un sender menys transitat fins l’ibon de Lumiacha. Continuem pujant fins arribar a la nova variant del GR 11 que ens durà a l’ibon de Coanga, lloc on fem un descans i aprofitar per remullar-nos. Després anem al refugi de Bachimaña, inaugurat l’any 2012 i molt ben equipat, on aprofitem per fer una bona hidratació, doncs, el camí de tornada es preveu llarg i el dia és força calorós. Iniciem el llarg descens pel  GR 11 que segueix el curs del riu Caldares, on trobem unes cascades espectaculars.

Diumenge, l’últim dia, fem la ruta de l’espectacular bosc de Betato i l’ibon de Piedrafita. Com que volem fer un dinar de comiat decidim escurçar la ruta prevista, per tant, en un punt determinat decidim tirar pel dret amb no massa fortuna, doncs, va ser una emboscada total, però, com que som uns intrèpids, amb paciència, cura i certa dificultat, ens hem sortim del mal pas. Com sempre han estat uns dies molt divertits i satisfactoris amb ganes de repetir el pròxim estiu.