A causa de l’arribada de la borrasca Fabien hem canviat la sortida d’aquest mes, ja que la norma del CIM és canviar de lloc, no anul·lar. En lloc d’anar a la Sotonera hem anat a la Ribera d’Ebre on les previsions són més adients.         

 

Ens agrupem a Ascó amb un sol radiant. Anem a l’ermita de Santa Paulina, patrona d’Ascó, situada al paratge de Mas de Prades, on hi ha un punt d’observació de fauna en un petit penya segat i una zona de lleure.

 

Comencem a caminar per un corriol que va a buscar el barranc de Barbers, el corriol està recent arranjat. Arribem a un engorjat amb una petita cavitat on aprofitem per escenificar un pessebre vivent, doncs, com cada any, aquest és el motiu de la sortida, posar el pessebre en algun bonic punt o ermita. En aquesta ocasió i seguint la trajectòria de respecte amb el medi ambient del CIM, hem decidit no deixar cap material aliè a l’entorn que recorrem, per tant, una cop acabada la representació ens hem “emportat” totes les figures del pessebre.

 

Seguim el curs del barranc fins al seu desguàs a l’Ebre, que avui baixa molt crescut. Prosseguim la ruta pel GR 99, tram del conegut Camí de Sirga, per on els animals de càrrega arrossegaven els llaüts.

 

Anem al congost del Pas de l’Ase, on l’Ebre s’obre pas entre els estreps de la Picosa i del Tormo, declarat Espai d’Interès Natural. Iniciem l’ascens per l’antic camí de ferradura que avança per la paret rocallosa, per sobre del túnel del tren. En alguns trams trobem graons tallats a la roca. Les vistes són fabuloses i el paratge preciós on, la natura més salvatge mostra tota la seva esplendor fins arribar a un balcó amb cartell informatiu on aprofitem per esmorzar.

 

Iniciem l’ascens per un corriol que va carenejant cap al cim del Pic de l’Àliga, on teníem previst pujar, però, poc abans d’arribar a començat  a ploure i al creuament per on teníem previst baixar decidim no pujar al cim. Emprenem el retorn cap a l’ermita per un corriol amb forta pendent i al cap de poca estona torna a sortir el sol.  Arribem als cotxes, ens canviem i anem a dinar al restaurant l’Anima de Flix, molt bé.