El dissabte vàrem fer una fantàstica circular per la Serra de l’Obac, espai protegit que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, lloc amb un important interès ecològic i paisatgístic, el qual es posa de manifest per mitja de la grandiositat dels relleus rocosos, dels fantàstics cims i cingleres, així com, de la frondositat dels seus boscos. També destacar que hi ha constància de la presència humana en aquests massissos des de la Prehistòria, doncs, al llarg dels segles s’han anat acumulant restes que evidencien assentaments humans de diferents períodes històrics. Des de el Neolític i passant per l’Edat del Bronze, l’Edat Mitjana i fins a dia d’avui, la presencia humana ha anat deixant la seva petjada, encara que, cal destacar, que a partir de l’Edat Mitjana es quan comencen a formar-se per les rodalies dels massissos la major part dels nuclis habitats que constitueixen els pobles i viles actuals. La ruta a més del seu gran interès paisatgístic, també inclogué visites a indrets emblemàtics i racons plens d’històries i llegendes, doncs, dins l’espai del parc hi ha una multitud  de cavitats, balmes obrades i coves, algunes d’elles encara habitades avui dia, com és el cas del Puig de la Balma.    

Sortim de l’aparcament de l’Alzina del Salari, situat en un revolt de la carretera BV-1221, entre el quilòmetre 11 i 12, punt de partida de nombrosos itineraris pel massís. Comencem a caminar a l’antic camí Raló, conegut també com el Camí dels Graons de Mura, el qual transita paral·lel al Sot de la Teula. En la meitat d’aquest primer tram el camí està empedrat. Pugem fins el Coll de Boix, per on seguim el camí de la Coma d’en Vila per anar a veure una alzina monumental, anomenada l’Alzina Bonica o l’Alzina del Vent. Les seves gegantines branques sembla que vulguin acaronar als bocabadats visitants, tot un espectacle de la grandiositat de la natura.     

Seguidament, desfem uns metres de camí i enfilem per la pista de l’esquerra que baixa fins al Coll de la Cort Fosca i anem a buscar la canal, al fons de la qual, i amagada pels arbres, es troba la cova de la Cort Fosca de Mata-Rodona, aquesta està composta de dues sales i, en la més interior, brolla l’aigua. Al costat de la cova hi ha una galeria que travessa els conglomerats i que s’utilitzava com a hospital durant les guerres carlines, aquest rep el nom de l’Hospital de la Sang i encara es mantenen en peu les restes dels murs de pedra seca.

Tornem a pujar a la talaia de roca, on aprofitem per esmorzar tot gaudint de les esplèndides vistes. Un cop hem refet forces, ens dirigim al Coll de la Tanca i flanquejant la falda del Castellot de la Tanca passem més coves, balmes i el forat del vent. Continuem pel camí que va  a l’Espluga i que ens permet gaudir durant el trajecte de impressionants panoràmiques amb el Pirineu nevat i de Montserrat.

Descendim fins creuar el torrent de la Font de la Cansalada i enfilar cap el Coll del Carter on trobem el GR 5 que en aquest tram coincideix amb el camí ral del Coll de Daví, en aquest lloc agafem el corriol de l’esquerra que ens porta al mirador Castell de Bocs des d’on tenim una extensa perspectiva del massís de Montserrat, continuem per la carena del Camí Ral i, des d’aquest punt ja comencem a albirar la singular silueta del Paller de Tot l’Any, un cim amb un relleu força característic format per conglomerats i capes de sediments amb diferent resistència a l’erosió, lo qual, ha ocasionat la seva singular forma de paller. Quant arribem al Collet Gran decidim escurçar una mica la ruta, doncs, se’ns fa tard per arribar a dinar a l’hora acordada. Seguim el GR 5 i passem per la falda de Castellsapera, cim inclòs en l’activitat  “100 CIMS” de la FEEC, encara que, degut a la manca de temps descartem fer el cim. Tot enfilant la recta final de la sortida arribem al Coll de les Tres Creus o de la Pola i, en descens per pista ens plantem al lloc on tenim els cotxes.

Anem a dinar al bonic poble de Mura on, en acabar, aprofitem per fer un tomb pel casc antic del poble amb les seves cases de pedra carregades de història i regust medieval.