Per la sortida del mes d’octubre vam elegir el Bisaura, una subcomarca d’Osona al límit amb el Ripollès, a la Serra de Bellmunt, un indret fabulós, verge i extraordinari, amb petites valls on les rieres formen salts d’aigua i antigament si emplaçaren molins. Visitem un d’aquests salts, el salt del Mir.

Sortim de Santa Maria de Besora, trobem l’anunci d’una batuda, nosaltres continuem pel camí de l’Adam cap al veïnat del Mir i a la riera Foradada, que creuem per una passera de fusta just davant de una resclosa. Arribem a les restes dels antics molins, des d’un mirador ja veiem l’espectacular salt. Baixem cap al clot de les maduixes pel mig d’una fageda on ja s’intueix els canvis de coloració  de la tardor. Als fons de la barrancada podem veure l’impressionant salt d’uns 35 metres d’alçada, on el calç a format una cova, en l’obertura creix la falguera dels degotalls i a la llera de la riera de roca, hi ha diverses cadolles. Un cop hem gaudit d’aquest racó singular anem a buscar el GR 151, corriol que ens puja pel bac del Mir cap als Solells de Bosquetell. Som al punt més elevat de la sortida d’avui, 1005 m, amb una magnífica panoràmica, decidim que és un lloc per perfecte per esmorzar. Prop nostre hi ha emplaçats uns caçadors.

Reprenem la ruta pel GR 3, però el corriol que teníem que seguir per baixar a la Vall de Besora i continuar pel camí de Sant Quirze esta molt emboscat, impracticable. Per tant continuem pel GR 3 amb l’esperança de trobar un millor trajecte. Trobem uns vilatans que ens han acompanyat i ens han aconsellat un itinerari. Al collet de la riera deixem el GR 3 i baixem per la baga fins la riera de la  Foradada que haurem de travessar diverses vegades a gual. Normalment amb menys cabal que avui, però amb les abundants pluges dels darrers dies avui baixava força aigua ens hem mullat els peus, una mullena ben generosa. Una divertida vivència.

Hem arribat al camí del Prat i hem anat a visitar l’ermita de Sant Salvador amb el seu campanar descentrat. Continuem pels camps de conreus del Rodal fins un tancat amb pastor elèctric, on pasturaven vaques que els hi molestat molt la nostra presència, encara mugeixen ara.

Després de passar diverses tanques amb pastor elèctric arribem al camí de la depuradora i al poble, al entrar al poble, passem per un cobert on el caçadors tenen els senglars abatuts a punt per esquarterar-los.

Ens assequem i canviem, i cap al restaurant els Bufadors, emplaçat a l’ antic forn de pa que conserva la pastera i el forn. Molt bon servei, atens i simpàtics, bona relació qualitat –preu, cuina original i casolana.

Una magnifica sortida molt distreta i divertida, amb molt bona companyonia