Un any més, hem organitzat la genuïna sortida de Nadal, la del pessebre de muntanya. Aquest any el lloc escollit per col·locar el naixement ha estat l’ermita de Sant Gregori de Falset a la comarca del Priorat.

Un indret singular i de relleu accidentat, amb vessants fortament inclinades, les quals estan solcades de vinyes desafiadores de la gravetat. Un territori envoltat d’antics camins rals i amb una identitat pròpia, una identitat forjada per la duresa del paisatge, de la climatologia, però, que amb constància i esforç de la seva gent, ha esdevingut una de les comarques agrícoles amb més projecció internacional. I sobretot, cal destacar, que aquesta transformació s’ha produït en el sector primari i de la mà de gent emprenedora que creien en el potencial del seu territori. El resultat de tot plegat ha estat el posar en primera línia dues zones productores de vins amb DOP, Priorat i Montsant, reconegudes a nivell internacional per la qualitat excepcional dels seus productes. Aquesta evolució no hagués estat possible de no existir una històrica tradició i un ric patrimoni arquitectònic com són els cellers cooperatius d’arreu de la comarca, veritables catedrals modernistes del vi, com són els de Falset, Pinell de Brai, Gandesa, etc., molts d’ells dissenyats per l’arquitecte modernista en Cèsar Martinell.

Ens agrupem a Falset i iniciem el recorregut a la Plaça de les Escoles en direcció a l’avinguda de Reus, creuem la N 420 per sota i anem a buscar el camí de les muntanyes fins a la creu de terme on hi ha un pal indicador, en aquest punt ens desviem a la dreta per anar a buscar el bonic camí ral de Fontaubella, on en alguns trams encara conserva l’antic empedrat, és el PR C 53, la ruta de les ermites.

Al Coll de l’Eudalda deixem el camí de Fontaubella per pujar a la Punta de les Soleies des d’on tenim unes fantàstiques vistes i trobem les restes d’una trinxera amb refugi, on hi han posat un pesebre. Planejant per la cresta de les Soleies trobem novament línies de trinxeres fetes de pedra seca. Pel vessant de les Soleies descendim per anar als Racons, un indret molt singular on l’erosió de la roca vermella ha creat formes curioses, tot plegat un paratge natural encisador i sorprenent.

Seguim pel Pla del Castanyer, al peu de la Serra de les Soleies i de les Torres d’Altafalla. Des d’aquí ens enfilem a Sant Gregori, trobant en primer lloc la capella inacabada de Sant Antoni i al seu davant la creu dels tres tombs. Passem per la font de Sant Antoni i arribem a l’ermita de Sant Gregori ubicada sota una gran bauma de gres vermell, esculpida per l’erosió del vent amb un mirador al davant. L’objectiu és col·locar el pessebre en aquest punt, però, llàstima, la porta de l’ermita és tancada, per tant, un cop esmorzats, haurem de buscar un lloc adequat i una mica arrecerat per col·locar el pessebre. Bé, finalment l’hem trobat, una petita finestra en un dels habitacles adossats a l’ermita que pugem fins al mirador on hi ha la grandiosa creu de Sant Gregori amb bones vistes del Priorat.

Alliberats del principal objectiu de la sortida, prosseguim l’ascens pel grauet per anar a Sant Cristòfol, on hi ha les restes del temple medieval. Sota el tossal hi ha la cova que segons la llegenda era l’habitacle del Sant. Després ens dirigim al mirador de la U i pel camí del transformador fins al Coll del Guix, creuem la N 420, on trobem un gos caçador de porc senglar desorientat i a pocs metres d’un dels coneguts cartells de “Atenció batuda porc senglar”. Seguim endavant pel Camí de les Quimeres, no deixant de pensar que no voldríem passar per porcs senglars, per tant, decidim incrementar el to de veu per fer-nos notar i evitar que ens confonguin per lo que no som. Quan en disposem a desviar-nos del sender per visitar una cabana de volta, sentim un esgarrifador gruny de porc senglar, fet que ens fa pensar que podria estar ferit i ser altament perillós, per tant, cames ajudeu-nos i fugim del lloc con ànimes en pena i retornem al sender per allunyar-nos d’allí.

Quan arribem a lo Grauet, just iniciar el descens, ens trobem un grup de caçadors amb un gran exemplar de porc senglar abatut. Ens confirmen que ja han acabat, per tant, ja més relaxats de que no ens puguin confondre, seguim baixant pel bonic corriol fins al coll dels Rosegalls on agafem el camí vell de Falset a Reus, lloc on trobem un altra bonica creu de terme, anomenada la de Santa Càndia. Prosseguim pel camí de la Barrancada que coincideix amb el GR 174, gran ruta que recorre el Priorat i entrem a Falset per davant la capella de Santa Càndia.

Acabem la jornada amb un bon dinar al restaurant les Agulles, emplaçat a l‘antiga estació Marçà-Falset, local amb una decoració rústica però al mateix temps moderna, barreja de pedra i fusta que transmet una sensació acollidora. El menú de cap de setmana és bastant elaborat i correcte, tot a un preu força raonable i, com no podia ser d’altre manera, amb un bon vi de la zona. En resum, bon tracte i recomanable.