La sortida del dissabte 9 de febrer va transcorre per la Ribera d’Ebre, en concret a les Serres de Mestral, paisatge indòmit amb peculiars formes rocoses de gran valor geològic, modulant un territori intricat i complex que sorprèn a cada raconada, genuïnes balconades al mediterrani, al Camp de Tarragona i a la cubeta de Móra.

Emprenem la ruta a Tivissa, el municipi més extens, doncs, ocupa la quarta part de la comarca, sent uns dels termes municipals més grans de Catalunya. El seu nucli antic, de caràcter medieval és un dels més ben conservats de la comarca, un recinte fortificat amb portals per accedir-hi. Carrers i carrerons entrellaçats, enigmàtics i amb gran encís, l’antic castell i la plaça del Mercat, lloc on en temps passats es celebraven els judicis. (més…)

Sortida al Priorat, un territori orogràficament molt accidentat, amb un magnífic equilibri entre natura i intervenció humana. L’ àmplia xarxa de camins, vells camins rals que unien els pobles i els de ferradura històrics i tradicionals ens transmeten el batec d’aquesta terra, i on trepitjar aquests camins ens permet endinsar-nos en una vivència sensitiva, un paisatge que ofereix grandiositat i bellesa.. (més…)

El diumenge dia 2 de desembre a les 8:30 del matí vam quedar unes quantes famílies al parc de Bellpuig amb l’objectiu de fer una ruta per a poder portar el nostre pessebre. Quan vam arribar a la Serra de Prades vam deixar els vehicles i vam començar a caminar cap a l’avenc.

(més…)

Un any més, hem organitzat la genuïna sortida de Nadal, la del pessebre de muntanya. Aquest any el lloc escollit per col·locar el naixement ha estat l’ermita de Sant Gregori de Falset a la comarca del Priorat.
(més…)

Ja està disponible el pla de llicències per l’any 2019, el trobareu a: www.feec.cat/feec/llicencia-federativa/

Recorregut per la part central dels Ports, massís calcari escarpat i abrupte amb una gran riquesa paisatgística i biològica.

Sortim de l’aparcament de la Cova de les Avellanes i ens dirigim a l’àrea recreativa, on hi ha una font. Agafem un corriol que remunta la vessant de la Serra del Boix, tot fent giravolts en forta pujada, entre pinedes i passadissos de boixedes, fins la font o bassis de Marturi.

Seguim el corriol de l’esquerra que planeja cap als bancals de Caguito, parem a esmorzar en una baga enclotada i ombrívola on hi ha els dos magnífics teixos d’aspecte monumental, al més gran li creix un pi al interior.

Continuem ascendint pel sender cap a la carena de la Serra del Boix, aquí el bosc s’aclareix i ens sorprenen unes vistes panoràmiques excepcionals, la vista es perd en un mar de valls i carenes sense fi. Ens dirigim a la carena, un l’altiplà, on no hi ha  camí marcat, però aquest paisatge càrstic amb matolls és una zona on es pot caminar amb certa facilitat. Crida l’atenció, els escassos pins que hi ha, que tenen la capçada inclinada pel vent.

Anem fins el límit de la cinglera, a la cresta de la serra, que resseguim sobre parets d’una verticalitat imponent, gaudint de les àmplies vistes de la vall de Carlares, la Mola de Catí, el Caro.

Iniciem un lleu descens fins  l’Embarronat de Carlares, on trobem el corriol que baixa fort pel mig del bosc de pins, amb algun auró que ja ens ofereixen els matisos del groc al taronja, típics de la tardor i algun grèvol carregat dels fruits vermells.

Seguim el corriol que recorre els peus dels cingles de la Serra del Boix fins arribar al bassis del Marturi, des d’on retornem pel mateix camí per on hem arribat

Ha estat una ruta fabulosa!!!!

Per la sortida del mes d’octubre vam elegir el Bisaura, una subcomarca d’Osona al límit amb el Ripollès, a la Serra de Bellmunt, un indret fabulós, verge i extraordinari, amb petites valls on les rieres formen salts d’aigua i antigament si emplaçaren molins. Visitem un d’aquests salts, el salt del Mir.

Sortim de Santa Maria de Besora, trobem l’anunci d’una batuda, nosaltres continuem pel camí de l’Adam cap al veïnat del Mir i a la riera Foradada, que creuem per una passera de fusta just davant de una resclosa. Arribem a les restes dels antics molins, des d’un mirador ja veiem l’espectacular salt. Baixem cap al clot de les maduixes pel mig d’una fageda on ja s’intueix els canvis de coloració  de la tardor. Als fons de la barrancada podem veure l’impressionant salt d’uns 35 metres d’alçada, on el calç a format una cova, en l’obertura creix la falguera dels degotalls i a la llera de la riera de roca, hi ha diverses cadolles. Un cop hem gaudit d’aquest racó singular anem a buscar el GR 151, corriol que ens puja pel bac del Mir cap als Solells de Bosquetell. Som al punt més elevat de la sortida d’avui, 1005 m, amb una magnífica panoràmica, decidim que és un lloc per perfecte per esmorzar. Prop nostre hi ha emplaçats uns caçadors.

Reprenem la ruta pel GR 3, però el corriol que teníem que seguir per baixar a la Vall de Besora i continuar pel camí de Sant Quirze esta molt emboscat, impracticable. Per tant continuem pel GR 3 amb l’esperança de trobar un millor trajecte. Trobem uns vilatans que ens han acompanyat i ens han aconsellat un itinerari. Al collet de la riera deixem el GR 3 i baixem per la baga fins la riera de la  Foradada que haurem de travessar diverses vegades a gual. Normalment amb menys cabal que avui, però amb les abundants pluges dels darrers dies avui baixava força aigua ens hem mullat els peus, una mullena ben generosa. Una divertida vivència.

Hem arribat al camí del Prat i hem anat a visitar l’ermita de Sant Salvador amb el seu campanar descentrat. Continuem pels camps de conreus del Rodal fins un tancat amb pastor elèctric, on pasturaven vaques que els hi molestat molt la nostra presència, encara mugeixen ara.

Després de passar diverses tanques amb pastor elèctric arribem al camí de la depuradora i al poble, al entrar al poble, passem per un cobert on el caçadors tenen els senglars abatuts a punt per esquarterar-los.

Ens assequem i canviem, i cap al restaurant els Bufadors, emplaçat a l’ antic forn de pa que conserva la pastera i el forn. Molt bon servei, atens i simpàtics, bona relació qualitat –preu, cuina original i casolana.

Una magnifica sortida molt distreta i divertida, amb molt bona companyonia

Per la primera sortida amb BTT de la temporada vam elegir la Ribera d’Ebre, el Meandre de Flix i la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes són dos espais fluvials que conserven una bona mostra de la vegetació de ribera.

El dia és fresquet i amb vent, això fa que sigui clar i amb bones vistes, encara que per anar amb bicicleta fastigueja una mica.

Ens trobem al Pas de Barca, des d’on travessem el riu per resseguir el cami de l’exterior del meandre fins el mirador. Pugem un tram per la carretera fins al desviament del camí de l’ermita, una pista ampla que ens puja a l’ermita, on esmorzem.

Continuem cap a les Eroles, des d’on gaudim de bones panoràmiques,  travessem la C 12 i seguim pel camí de Riba-Roja. Arribem al costat de l’Ebre, al camí de Sebes que coincideix amb el GR 99, camí de sirga o camí natural de l’Ebre.

La reserva de Sebes és una zona d’aiguamolls amb boscos de ribera i canyissars, on hi ha paseres de fusta amb observatoris d’ocells i cavalls de la Camarga pasturant, introduïts per la recuperació dels herbassars.

Visitem el monument de la República, a les restes de l’antic pont de Ferro que van volar com punt final de la batalla de l’Ebre. Tornem al poble pel mig del carrer major i cap als cotxes.

Una magnífica sortida que ens permet conèixer millor el nostre ric patrimoni, història i cultura.

Per la primera sortida d’aquesta temporada hem fet una circular pel Baix Camp, per la Serra Prelitoral, la Serra d’’Argentera, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural. En re agrupem a la plaça d’Argentera i ens dirigim per  la plaça de l’Abeurador cap al carrer dels Bous, travessem el barranc Reial i iniciem el fort ascens pels Maiets. A Puiferrós el corriol planeja i ja veiem l’imponent figura del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i al punt més elevat l’ermita de  Santa Bàrbara.

(més…)

Cada any des de 2013, la FEEC i la Federació Francesa de Senderisme (FFRP), organitzen aquesta trobada a diferents ports del Pirineu. Aquest any, el comitè departament de l’Ariège amb la col-col·laboració dels C:E: de Ripoll i Lleida ho feren a la vall de Cardós.

(més…)