El dissabte 9 de març vam anar als límits de la comarca natural del Collsacabra, un peculiar paisatge d’espectaculars cingles que contrasten amb les extenses valls, engorjats amb espectaculars salts d’aigua i racons sorprenents carregats d’història. Resseguim la part baixa de la riera de les Gorgues, la riera més cabalosa del Collsacabra, que neix sota el pla d’Aiats i va a parar al Pantà de Sau, un lloc de nombrosos i captivadors engorjats, salts d’aigua i restes de molins fariners. Tota una troballa d’emplaçaments amb un gran valor natural i paisatgístic.

Comencem a caminar al Pont de la Teuleria, per on passa al camí ral d’Olot a Vic, en primer lloc anem a veure el Salt del Cabrit, un salt d’aigua de la part baixa de la riera de Sant Martí, a una de les cues del pantà de Sau. Seguim el corriol que ens porta al torrent de les Paganes, on hi ha un altre salt, el salt del Nara. Pel camí podem veure la silueta del santuari de Sant Pere de Casserres. Arribem a una bifurcació amb un pal indicatiu, deixem el de la dreta, es per on tornarem, seguim el de l’esquerra i més endavant prenem un corriol que baixa a la riera.

A la riera passem pel gorg de Saborrell, on la creuem a gual per anar a veure des de baix el majestuós salt de la Barra de Ferro. Un cop hem gaudit de l’espectacle anem a veure’l des de dalt per tenir uns perspectiva diferent. Tornem a creuar la riera i agafem el corriol que puja dret, gairebé vertical, trobem unes cadenes que ens faciliten la grimpada, un cop dalt del cingle hi ha unes vistes corprenedores de sobre el penyal de la barra de ferro, aprofitem per esmorzar en aquesta talaia de la cinglera mentre ens recreem amb la meravellosa panoràmica.

Continuem per un camí que passa prop del fil de la cinglera per després tornar a baixar a la riera. Arribem a un racó pintoresc on hi ha el magnífic pont del molí de la Bertrana o pont vell, aquest pont ja no travessa la riera, sembla ser que després d’unes inundacions la riera va agafar un nou traçat. Seguim per un corriol bastant emboscat per anar a veure el salt del Tornall. Després agafem el corriol que puja per la baga del Vilar, i un cop passada la font, veiem la monumental alzina, tot seguit passem per un corriol que segueix un tancat de pedra per anar a buscar la pista asfaltada de Sant Bartomeu.

El conjunt de Sant Bartomeu de Sesgorgues està format per l’església, el cementiri i la rectoria, passem per entre la rectoria i el cementiri per anar a trobar el corriol que recorre el cingle a mitja alçada fins la casa de Sentfores, passant pel camí de l’Escaleta. Al arribar a la casa de Sentfores, un idíl•lic racó de mon, trobem els seus propietaris que estan preparant una calçotada amb un grup d’amics, darrera la casa hi ha un mirador des d’on es pot veure l’engorjat de la riera de les Gorgues i el salt de la Barra de Ferro.

Enfilant la part final de la ruta, anem a buscar el camí que baixa pel bac del Moner, a l’altura de la era del Mill ens desviem per anar a veure des de l’altra riba, el monestir de Sant Pere de Casserres, situat en una península del pantà de Sau. Retornem al viarany que baixa a la riera, i fent una desgrimpada baixem fins al Pas del Còdol, aquí creuem la riera a gual, per tornar a enfilar-nos a buscar el camí de tornada.

Un cop més hem gaudit al màxim de la força de la natura tot descobrint un paisatge singular, amb precipicis d’impressió, salts d’aigua espectaculars, engorjats i racons idíl•lics.

La sortida del dissabte 9 de febrer va transcorre per la Ribera d’Ebre, en concret a les Serres de Mestral, paisatge indòmit amb peculiars formes rocoses de gran valor geològic, modulant un territori intricat i complex que sorprèn a cada raconada, genuïnes balconades al mediterrani, al Camp de Tarragona i a la cubeta de Móra.

Emprenem la ruta a Tivissa, el municipi més extens, doncs, ocupa la quarta part de la comarca, sent uns dels termes municipals més grans de Catalunya. El seu nucli antic, de caràcter medieval és un dels més ben conservats de la comarca, un recinte fortificat amb portals per accedir-hi. Carrers i carrerons entrellaçats, enigmàtics i amb gran encís, l’antic castell i la plaça del Mercat, lloc on en temps passats es celebraven els judicis. (més…)