Les Plaus de Boldís

Les Plaus de Boldís

Raquetes Serra d'Ensija

Raquetes a la Serra d'Ensija

Gaudint de la neu d'una forma més pausada i respectuosa

SortidaGaleria de Fotos
Inici2018-09-17T19:28:03+00:00

Propera activitat

La Serra de Sant Salvador

4 de Maig
Pallars Jussà
Excursionisme
Dificultat: 5

La Serra de Sant Salvador, tanca pel sud la bonica vall de Serradell i la seva carena, és una magnífica talaia per on caminarem en companyia de voltors. En aquesta sortida, a part de les vistes, trobarem dos pobles de pessebre, una ermita i una cova que els més agosarats podran explorar sense perill. Sortirem ...

Segueix llegint

I després…

Veure-les totes

Galeries fotogràfiques

Veure-les totes

El blog del Cim

Carenes de l’Obac 13-4-19

18 Abril 2019|

El dissabte vàrem fer una fantàstica circular per la Serra de l’Obac, espai protegit que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, lloc amb un important interès ecològic i paisatgístic, el qual es posa de manifest per mitja de la grandiositat dels relleus rocosos, dels fantàstics cims i cingleres, així com, de la frondositat dels seus boscos. També destacar que hi ha constància de la presència humana en aquests massissos des de la Prehistòria, doncs, al llarg dels segles s’han anat acumulant restes que evidencien assentaments humans de diferents períodes històrics. Des de el Neolític i passant per l’Edat del Bronze, l’Edat Mitjana i fins a dia d’avui, la presencia humana ha anat deixant la seva petjada, encara que, cal destacar, que a partir de l’Edat Mitjana es quan comencen a formar-se per les rodalies dels massissos la major part dels nuclis habitats que constitueixen els pobles i viles actuals. La ruta a més del seu gran interès paisatgístic, també inclogué visites a indrets emblemàtics i racons plens d’històries i llegendes, doncs, dins l’espai del parc hi ha una multitud  de cavitats, balmes obrades i coves, algunes d’elles encara habitades avui dia, com és el cas del Puig de la Balma.

Sortim de l’aparcament de l’Alzina del Salari, situat en un revolt de la carretera BV-1221, entre el quilòmetre 11 i 12, punt de partida de nombrosos itineraris pel massís. Comencem a caminar a l’antic camí Raló, conegut també com el Camí dels Graons de Mura, el qual transita paral·lel al Sot de la Teula. En la meitat d’aquest primer tram el camí està empedrat. Pugem fins el Coll de Boix, per on seguim el camí de la Coma d’en Vila per anar a veure una alzina monumental, anomenada l’Alzina Bonica o l’Alzina del Vent. Les seves gegantines branques sembla que vulguin acaronar als bocabadats visitants, tot un espectacle de la grandiositat de la natura.

Seguidament, desfem uns metres de camí i enfilem per la pista de l’esquerra que baixa fins al Coll de la Cort Fosca i anem a buscar la canal, al fons de la qual, i amagada pels arbres, es troba la cova de la Cort Fosca de Mata-Rodona, aquesta està composta de dues sales i, en la més interior, brolla l’aigua. Al costat de la cova hi ha una galeria que travessa els conglomerats i que s’utilitzava com a hospital durant les guerres carlines, aquest rep el nom de l’Hospital de la Sang i encara es mantenen en peu les restes dels murs de pedra seca.

Tornem a pujar a la talaia de roca, on aprofitem per esmorzar tot gaudint de les esplèndides vistes. Un cop hem refet forces, ens dirigim al Coll de la Tanca i flanquejant la falda del Castellot de la Tanca passem més coves, balmes i el forat del vent. Continuem pel camí que va  a l’Espluga i que ens permet gaudir durant el trajecte de impressionants panoràmiques amb el Pirineu nevat i de Montserrat.

Descendim fins creuar el torrent de la Font de la Cansalada i enfilar cap el Coll del Carter on trobem el GR 5 que en aquest tram coincideix amb el camí ral del Coll de Daví, en aquest lloc agafem el corriol de l’esquerra que ens porta al mirador Castell de Bocs des d’on tenim una extensa perspectiva del massís de Montserrat, continuem per la carena del Camí Ral i, des d’aquest punt ja comencem a albirar la singular silueta del Paller de Tot l’Any, un cim amb un relleu força característic format per conglomerats i capes de sediments amb diferent resistència a l’erosió, lo qual, ha ocasionat la seva singular forma de paller. Quant arribem al Collet Gran decidim escurçar una mica la ruta, doncs, se’ns fa tard per arribar a dinar a l’hora acordada. Seguim el GR 5 i passem per la falda de Castellsapera, cim inclòs en l’activitat  “100 CIMS” de la FEEC, encara que, degut a la manca de temps descartem fer el cim. Tot enfilant la recta final de la sortida arribem al Coll de les Tres Creus o de la Pola i, en descens per pista ens plantem al lloc on tenim els cotxes.

Anem a dinar al bonic poble de Mura on, en acabar, aprofitem per fer un tomb pel casc antic del poble amb les seves cases de pedra carregades de història i regust medieval.

Riera de Sesgorgues 9-3-19

11 Març 2019|

El dissabte 9 de març vam anar als límits de la comarca natural del Collsacabra, un peculiar paisatge d’espectaculars cingles que contrasten amb les extenses valls, engorjats amb espectaculars salts d’aigua i racons sorprenents carregats d’història. Resseguim la part baixa de la riera de les Gorgues, la riera més cabalosa del Collsacabra, que neix sota el pla d’Aiats i va a parar al Pantà de Sau, un lloc de nombrosos i captivadors engorjats, salts d’aigua i restes de molins fariners. Tota una troballa d’emplaçaments amb un gran valor natural i paisatgístic.

Comencem a caminar al Pont de la Teuleria, per on passa al camí ral d’Olot a Vic, en primer lloc anem a veure el Salt del Cabrit, un salt d’aigua de la part baixa de la riera de Sant Martí, a una de les cues del pantà de Sau. Seguim el corriol que ens porta al torrent de les Paganes, on hi ha un altre salt, el salt del Nara. Pel camí podem veure la silueta del santuari de Sant Pere de Casserres. Arribem a una bifurcació amb un pal indicatiu, deixem el de la dreta, es per on tornarem, seguim el de l’esquerra i més endavant prenem un corriol que baixa a la riera.

A la riera passem pel gorg de Saborrell, on la creuem a gual per anar a veure des de baix el majestuós salt de la Barra de Ferro. Un cop hem gaudit de l’espectacle anem a veure’l des de dalt per tenir uns perspectiva diferent. Tornem a creuar la riera i agafem el corriol que puja dret, gairebé vertical, trobem unes cadenes que ens faciliten la grimpada, un cop dalt del cingle hi ha unes vistes corprenedores de sobre el penyal de la barra de ferro, aprofitem per esmorzar en aquesta talaia de la cinglera mentre ens recreem amb la meravellosa panoràmica.

Continuem per un camí que passa prop del fil de la cinglera per després tornar a baixar a la riera. Arribem a un racó pintoresc on hi ha el magnífic pont del molí de la Bertrana o pont vell, aquest pont ja no travessa la riera, sembla ser que després d’unes inundacions la riera va agafar un nou traçat. Seguim per un corriol bastant emboscat per anar a veure el salt del Tornall. Després agafem el corriol que puja per la baga del Vilar, i un cop passada la font, veiem la monumental alzina, tot seguit passem per un corriol que segueix un tancat de pedra per anar a buscar la pista asfaltada de Sant Bartomeu.

El conjunt de Sant Bartomeu de Sesgorgues està format per l’església, el cementiri i la rectoria, passem per entre la rectoria i el cementiri per anar a trobar el corriol que recorre el cingle a mitja alçada fins la casa de Sentfores, passant pel camí de l’Escaleta. Al arribar a la casa de Sentfores, un idíl•lic racó de mon, trobem els seus propietaris que estan preparant una calçotada amb un grup d’amics, darrera la casa hi ha un mirador des d’on es pot veure l’engorjat de la riera de les Gorgues i el salt de la Barra de Ferro.

Enfilant la part final de la ruta, anem a buscar el camí que baixa pel bac del Moner, a l’altura de la era del Mill ens desviem per anar a veure des de l’altra riba, el monestir de Sant Pere de Casserres, situat en una península del pantà de Sau. Retornem al viarany que baixa a la riera, i fent una desgrimpada baixem fins al Pas del Còdol, aquí creuem la riera a gual, per tornar a enfilar-nos a buscar el camí de tornada.

Un cop més hem gaudit al màxim de la força de la natura tot descobrint un paisatge singular, amb precipicis d’impressió, salts d’aigua espectaculars, engorjats i racons idíl•lics.

 

Llegeix-lo

Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia