Una excursió fora de calendari, sempre resulta un xic especial, els participants i més els responsables acostumen a anar més despreocupats que quant es te la responsabilitat de guiar un grup més nombrós de gent, així doncs només tres senderistes anem a una mitja  descoberta del terreny en aquesta matinal per les muntanyes de Prades.

Aparquem el vehicle a la vora del barranc de la Pedregosa, en el moment d’endinsar-nos al fons del barranc ens adonem que el “guia” es treu de la motxilla un podall, renoi, avui anem de descobridors. A cop de podall i pel dret  arribem al fons del barranc i anem seguint aigües avall, en un principi sols un rajolí d’aigua ens acompanya, més avall ja ens toca anar vorejant amb més o menys dificultat les basses plenes del preuat líquid.

Vàrem escollir aquesta sortida per ser un pic emblemàtic de la zona i també per la seva “dificultat” de grimpada.
No sempre es visiten pics on una part important del recorregut te trams d’escalada de grau baix o grimpada de certa dificultat, per precaució anàvem ben equipats, casc, arnes, corda i estris adients.

Situats al pirineu aragonès, després de Sallent de Gallego i de les pistes de Formigal tot just passat el pas fronterer ja en terra francesa, deixem els vehicles a peu de carretera en una zona d’aparcament i ens endinsem a l’esquerra per una pista d’accés al Centro Pastoril de Aneou, travessem el rierol per un petit pont i anem pujant entre prats verds fen ziga-zaga per el  costerut camí fins al coll des d’on ja veiem el refugi de Pompie i al fons el coll de Suzón on ens dirigim. Arribem al refugi on ens trobem amb una companya i un company que ja ens esperàvem des de el dia abans per a fer tots junts l’ascensió.

Aquesta important per??, poc coneguda serralada que es troba a cavall entre la Pobla i el Pont, amb els ports de Perves i Viu de Llevata ?©s pas obligat de la ruta a la Vall d‚ÄôAran. Despr?®s d‚Äôanys i panys que el CIM no hi dedicava massa inter?®s, a rel de portar el naixement del 2008 al Dolmen de la Casa Encantada, sembla que hem descobert de nou alguns d‚Äôaquests llocs emblem?†tics. Enfilem la N-260 (Eix Pirenaic) des de la Pobla de Segur, un cop passen Senterada i Perves, molt abans de Viu de Llevata, a l‚Äôesquerra, arranca la pista asfaltada que ens du fins al nucli d‚ÄôAdons (1.340 m.) situat al peu de la serra, segons Alpina edici?? 1.975 abandonat, avui, per?? hem pogut apreciar la recuperaci?? de la major part de les cases existents.

El Parc Natural de Sant Llorenç amb la Mola, que és la cirereta que adorna el pastis és, la zona més emblemàtica i popular de les comarques del Vallès, Bages i Barcelonès,. Així doncs amb bon criteri, la junta del CIM va incloure aquest indret al calendari de sortides 2009, per a fer-hi la caminada i dinar de la trobada anual de germanor que organitza l’entitat. Per la quantitat de senderistes que ens hi aplegarem, ratllant els quaranta, val a dir que la van encertar de ple.

Sortim com de costum de Bellpuig a les 8 h. per l’eix fins a Navarcles i Talamanca, vila d’interès turístic que mereix una parada, seguim fins al Coll d’Estenalles, on deixem els vehicles i on el gruix de l’expedició emprenem la caminada, mentre els altres u faran des de Can Robert per Can Pobla ja tocant a Matadepera i que es “diguem-ne” la ruta més turística.

Del SALT de la N??via a Solduga i l‚Äôermita de Sant Mart??. Com es habitual, tanquem el cicle del calendari oficial de les activitats del centre, amb la portada del naixement en algun indret, m?©s o menys emblem?†tic de la nostra geografia. Aquest any v?†rem escollir la serra del Boumort, que, es troba a cavall entre ICONA, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal i Cab??, a l‚Äôextrem est. Per no fer un circuit massa llarg, pugem amb els vehicles un bon tros de la pista que arranca uns 500 m. abans d‚Äôarribar a la vila de Gerri, al aiguabarreig del Segre i el riu Major, deixem el contingent motoritzat passat el bosc de la Pentina entre la Portella i el Salt de la N??via.

De travessa pel Puigsacalm Serra de Llancers - Canal dels Ganxos - Serra de Corull i Salt de Sallent Na cal buscar rutes d‚Äôalta muntanya ni boscos internacionals, tenim al nostre abast una serralada pre pirinenca de variada vegetaci?? i terrenys de m??ltiples contrastos on t‚Äôhi pots plantar en escasses dues hores de cotxe. Un d‚Äôaquest llocs es la zona volc?†nica de la Garrotxa i les serres que l‚Äôenvolten. Iniciem la travessa de tres dies (sota amena?ßa de pluja), a la carretera que, des de Torell?? (Osona), pel coll de Bracons va a Olot.

Ruta: Bujaruelo - Coll Lady Lyst?©r - Glacier d‚ÄôOssoue - Port de Bernatuara. L‚Äôextraordinaria vall del Ara, menys coneguda que la de Ordesa, pero, no menys emblematica, fou el lloc escollit per arrencar la travessa habitual que acostumem a fer (alguns) per aquestes dates.

Situats a St.Nicol?°s de Bujaruelo (1.338 m.) on si pot arribar amb vehicle rodat, un indret que aconsellem visitar com a turista, sense ganes de caminar, el lloc i el seu entorn son prou interessants, les aig?ºes del riu Ara que donen nom a la vall, el pont romanic, l‚Äôantic hospici de St.Nicol?°s i les curtes passejades per la vall, donen per pasar-hi un bon dia de lleure.

Aprofitant que no ten??em sortida al centre i el cos ens demanava marxa, ens v?†rem apuntar a les rutes del Segre i donar un tomb per la Baronia de Rialb amb el guiatge dels companys del C.E. Pontsic?†. E

l rom?†nic d‚Äôaquesta contrada es abund??s i interessant, les ermites s‚Äôhi compten a dotzenes. Emprenem l‚Äôexcursi?? vorejant el riu Rialb fins a l‚Äôermita de Sant Mart?? del Puig, tornem una mica endarrere i ja per sender a l‚Äôermita de Sant Salvador del Mas Barrat, tornem a la pista fins al llogaret de Ramoneda amb ermita inclosa.