Marxa pels Plans de la Vall Corb

27 març 2011

A les nou del matí, del diumenge 27 de març, tres-centes persones sortien del Parc del Convent per participar en la 2a. Marxa dels plans de la Vall del Corb.

De matinada, el dia havia començat amb trons i llamps però alhora de sortir queia una pluja fina i el sol anava traient el cap. No va ploure més en tot el dia i el paisatge apareixia sota les bambes o botes, segons el gust de cadascú, net i pristí.

A les nou del matí sortíem del Parc direcció al canal a on trencarem a mà dreta fins creuar la carretera de Belianes amb l’ajuda de la Guàrdia Urbana. Continuarem pel costat del canal en direcció Vilanova, per on s’ha fet una bonica i lloable plantada d’arbres. Torçarem cap a la esquerra per un camí secundari que planejava per un mar de camps verds, fins arribar al poblat dels Aixaders. Allà hi trobàrem el primer avituallament amb coca i sucs.

A partir d’aquí, el recorregut transcorre pel llit del riu Corb. Passarem per sota la carretera de Belianes, pel pont on baixaria la rubinada d’un Corb esverat i que queda amagat sota la carretera. En aquest punt uns companys col·laboradors de la Marxa ens indicaven el camí que havien de seguir els que feien la ruta curta i els que fèiem la llarga. Seguint per la llarga. Veiem Belianes a mà dreta i sortirem del llit del riu, donat que a partir d’aquí comença a haver-hi aigua. Pel costat lluïen les vinyes, marges de pedra seca i camins amb tanca natural de ravenisses i esbarzers en flor.

En veure Sant Martí, girarem a mà esquerra, enfilant-nos vers la ermita de Sant Roc. Els arcs i el presbiteri de la qual, semblen retallats i posats davant un cel blau, com un escenari romàntic.. Des d’aquest punt elevat, voral de la plana, la vista s’escampa lluny resseguint campanars i pobles. Segellarem la targeta de control i varem recuperar forces amb un avituallament amb taronges, aigua, plàtans i nous.

Al sortir de Sant Martí creuarem les obres del canal Segarra-Garrigues. Tot seguit el camí estava plagat de garrics i de romaní en flor. L’olor profunda canviava a cada pas, de l’olor de la flor de l’ametller a la de la flor del romaní. Aire embriac de després de la pluja amb l’escalf del sol. Camps llaurats sembrats de pedra tosca, blanquinosa i polsosa. Sembla que de les mateixes pedres en sorgeixin els ametllers florits. Aquí els pulmons ja estaven pletòrics i oxigenats, en ple rendiment. A més, començava la baixada vers el braç del Corb que ve de Belianes i va cap a Preixana.

Arribats a Montalbà, pomes del país i aigua. Enfilàvem de nou el canal cap a Bellpuig. Tram amb una vista molt bonica, si hi hagués més arbres semblaria un tram del Canal du Midi a França. Arribats al Parc del Convent, després de segellar el darrer control, l’organització ens obsequia amb un boc’n roll i fulletons turístics del poble i la comarca. Havia arribat l’hora d’un bon entrepà de llonganissa a la brasa. Bon menjar, bon ambient a on no hi falta una bona conversa del decurs de la Marxa i la satisfacció del cos i la ment després de l’exercici físic. Una gran diada esportiva per un territori, cal dir-ho i sentir-ho, meravellós.

Transcripció de comentaris rebuts via e-mail i face-book, d’alguns participants a la Marxa:

_Dons ja estem nets i polits a Barcelona-Sants, despres de la Marxa popular pels Plans de la Vall del Corb d´enguany. Ens ho hem passat d´allò més bé. Bona organitzacio, bona gent, un recorregut la mar de guapo, avituallaments perfectes i la botifarra final bonísima. J.E.

_Ens ho hem passat molt bé. Bon ambient i un paisatge preciós. Tornarem. AC.

_Venim de les terres gironines i no coneixiem aquesta zona, dissabte vam visitar el poble i el diumenge vam disfrutar dels vostres camins i ametllers florits. Bona organització. JM.

Agraïm la col.laboració dels Ajuntaments de Bellpuig, Sant Martí i Preixana, així com de les empreses: Caramels Pifarré i de Can Valls de Vilanova per la seva aportació.

La Marxa pels plans de la Vall del Corb és una iniciativa del centre excursionista CIM de Bellpuig, fonamentada en l’estima a la terra i a la idea d’avançar des del respecte i el coneixement del propi territori. Usualment tresquem muntanyes, per pics, valls i collades, però cal conservar i cuidar lo de casa, per què en definitiva... és el mateix.