CIMCentre Excursionista de Bellpuig

Rodellar - Otín

20 setembre 2009

El pre pirineu Aragonés, te el seu atractiu, quasi com el nostre, però més agrest, lo que li dona un sentit més aventurer, el problema per a nosaltres son les dues hores com a mínim d’aproximació que tenim fins on comença l’excursió, un pal de 9 a 10 hores, per un diumenge.

Ens trobem en una zona on reina el barranquisme i l’escalada, la quantitat de practicants impressiona, on es poden veure les parets properes a Rodellar plenes de gent penjada, no exagerem si diem que poguérem contar més o menys en un llarg de 2 km dos centenars d’escaladors i acompanyants, sense contar els barranquistes que no veiem.
Deixem els vehicles al bell mig de Rodellar, vila que segurament es viva gràcies als esports de muntanya. Creuem la vila baixant pel barri de Honguera on trobem el sender amb pis de pedra, que suaument ens fa pujar, per oferir-nos una panoràmica del barranc amb la vila al darrera i Peña Cuervo a l’esquerra. El sender baixa serpentejant fins al llit del riu . El creuem per poder arribar al brollador de Mascún, (font natural) d’on brolla el riu entre les parets rocoses que toquen a los Ventanales, capricis de la natura que a l’alt de les parets a fet l’erosió.

En aquest indret ens hem d’aprovisionar d’aigua, ja que en aquesta època de l’any lo més normal és no trobar-ne, el llit del riu es ben sec. Seguim, deixant a la nostra esquerra el camí de Andrebot ( que és per on pensem tornar), arribem a la Ciudadela, un espai obert amb la típica i desafiant Aguja ó Cuca de Bellosta. Una mica abans a l’esquerra, puja el camí que ens porta a Otín per la Torre de Santiago i el coll del Quejigar és un trajecte meravellós, que ens obliga a afluixar el pas per a poder admirar tota la bellesa que ens envolta.

Otín, llogaret abandonat i altament malmès, un xic apartat del poble, un turó envoltat de rouredes, coronat per una destrossada ermita i dues cases senyorívoles també fetes pols, és l’indret ideal per meditar i descansar.
Deixem el lloc ja de tornada cap a ponent per una pista no gens bonica, però que permet un cert relaxament a les nostres cames.

Abans d’enfilarla baixada fins al riu ens desviem uns metres per visitar el petit però interessant Dolmen de Losa Mora, que posa la cirereta al pastis de l’excursió. Baixem bastant llampant per un sender no menys interessant que el que ens ha dut fins a Otin i ja un altre cop al brollador, sols una lleu pujada fins arribar al nostre destí, Rodellar.
Tanquem la diada degustant la gastronomia de la zona, com a homenatge a l’interessant jornada.