Porto una temporada llarga a Bellpuig i comarca i encara no m'havia atrevit a trucar als excursionistes de Bellpuig. Primer perquè pensava que eren joves i jo massa vella. Segon, perquè em considero alpinista i temia trobar gent que s'aixecava a les 6 del matí per tornar a casa a les 15h un diumenge. No, això no és el que buscava.

Però els vaig trucar, vaig decidir que ho havia d'intentar i que ja veuríem. Entro al web, hi ha sortida per al cap de setmana. No m'ho penso i els contacto. ¿Puigmal? Doncs Puigmal, aviam com estem de cames!

Dissabte a l’hora acordada, em presento al parc, davant del monument de la sardana, lloc de trobada habitual de la gent del CIM.  Em reben com a un més de la colla i al cap de certs recomptes de cotxes i persones emprenem la marxa cap al Ripollès A la vila de Ribes de Freser ens  trobem amb companys procedents de BCN, aprofitem per prendre un cafè amb llet i a sobres em convidem. "Comencem bé" penso.

Pernoctem a l' alberg de la Farga que es troba entre Ribes i Queralbs. Algunes encara en sandàlies i pantalons curts, fem una volteta per Queralbs.

Per la nit a l'alberg ens acompanya una colla de joves enginyers jugadors de rugby. No esperava riure tant i menys sentir cançons d'aquelles de "batalla". "Això continua bé" em dic. Me'n alegro d'haver-me decidit.

 A trenc d'alba una veu femenina ens fa aixecar. Els que poden esmorzen, els que no prenem un cafè i marxem. És clar, som un club excursionista però necessitem dues hores per a preparar-nos i començar sortir de l'alberg.

 És així que continuem cap a Queralbs per agafar a l'entrada de la vila , una pista que ens dura fins a Fontalba. Aquest tram forma part d'un antic projecte d'accés a Núria per carretera, va remuntant de forma espectacular les vessants dels contraforts al sud del Puigmal, fins a deixar els vehicles als vorals de la collada de Fontalba (2.000 m.), sota el cim de La Dou.

El dia és preciós i fresquet, les ganes de caminar van venint, peus al terra i ja per sender, direcció al cim (aquest com “cim” amb lletra minúscula). L’ itinerari triat és circular des de la vesant sud, d'uns 15 km. i d’entre 6/7 h. de recorregut, amb uns 1000 m. de desnivell positiu i els mateixos de descens.

Creuem els plans de Les dues lliures i comencem a pujar sense descans. Anem guanyant alçada, mentre va desapareixent la vegetació. En un moment donat passem pel costat del cim de La Dou i la pujada sembla que no vulgui afluixar mai. Un darrer esglaó, pot ser el més fort, i a l’arribar a dalt ja veiem al fons la creu del Puigmal. Cinc minuts més i ja som al cim (2.913 m.).

Al llarg de l'ascensió i sobre tot a dalt del cim, hem observat un paisatge impressionant,  i un cop a dalt, trobem un cim és una gran esplanada des d'on les vistes son excel·lents, a l’oest la Cerdanya les muntanyes d’Andorra, al nord el massis del Carlit, a l'est la vall de Núria i els pics que formen la coneguda “ l'Olla de Núria “ i finalment a sud el camí pel que hem pujat.

Iniciem els descens per la vesant est, que és el camí més transitat pels excursionistes que pugen des de Núria, Coma de l'Embut  i la Font Alta, el pla de l’Ortigar i després del fort i pronunciat descens, és una delícia arribar a l'esplanada de Núria (2.000 m.).

L'organització amb bon criteri havia previst que, potser part dels excursionistes desitjarien viatjar amb el cremallera, així fou i aquí el grup  es parteix en dos: Els que tornem caminant seguim cap a Fontalba per un sender que surt de Núria per la dreta del embassament. Anem guanyant altura durant un bon tram i després tot planejant ens presentem al lloc d'inici on trobem els cotxes.

Acabem el cap de setmana excursionista donant gust a l'estomac en una bona taula, a Ribes de Freser.